Karolus
Magnus
CARLEMANY
Personatge central en la consolidació de la prosperitat de l’Imperi carolingi. Expandeix els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual incorpora gran part d’Europa occidental i central. Conquereix Itàlia i és coronat Imperatus Augustus. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assenta les bases del que esdevé l’Europa occidental a l’edat mitjana.
Combat els sarraïns, que amenaçaven les possessions carolíngies a la península Ibèrica, i passa a l’ofensiva per tal d’apoderar-se del territori. Després d’una llarga campanya, aconsegueix sotmetre els saxons, obligant-los a convertir-se al cristianisme i els integra al seu regne.
Actualment Carlemany és considerat, no sols el fundador de les dinasties francesa i alemanya, sinó també “el pare d’Europa”. El seu imperi unifica per primer cop la major part d’Europa occidental des de la caiguda de l’Imperi romà, i el renaixement carolingi, establint una identitat europea comuna.
És el defensor de la fe ortodoxa i del papa Lleó contra els sediciosos romans. Així viatja a Terra Santa a petició de l’emperador Constantí per recuperar la Corona d’Espines i les relíquies de la Passió de Crist i, per fi, com a miles christi expulsa els sarraïns de la Península i funda nombroses esglésies dedicades a la Verge.
Decretat en la creença que Carlemany havia fundat i dotat la catedral de Girona, i la major part dels cenobis, de la diòcesi després de derrotar i expulsar els sarraïns, el document fundacional diu explícitament que va ser aquest, i no cap altre, el motiu principal que va impulsar el bisbe Arnau de Montrodon i, en paral·lel i alhora, l’església de Girona, a instituir la festa en honor a l’emperador, que es commemorava cada 29 de gener, i a organitzar un solemne i piadós homenatge perpetu a partir d’elevar-lo als altars.
LA LLEGENDA DE L’ESPASA DE CARLEMANY
Diu la llegenda que un dia d’hivern que nevà a Girona, Carlemany decideix pujar a dalt del campanar de la Catedral de Girona (Catedral romànica de la qual encara es conserva el campanar que té el nom popular de Torre de Carlemany) per contemplar el paisatge de la ciutat nevada. Un cop arriba a dalt de tot li cau l’espasa que portava (anomenada Montjoie) al mig del claustre. Carlemany fa que els soldats la busquin entre la neu que cobreix el claustre, però no la troben.
Explica també la llegenda que l’espasa cau de punta i s’enfonsa a la Terra, a causa de la força que portava i que actualment encara continua enfonsant-se per l’interior de la terra, fins que un dia arribarà al centre d’aquesta. Quan això passi la Terra es partirà en dues parts i serà la fi del món.
LES OBRES DE LA CATEDRAL
Figura de Sant Carlemany
És l’estàtua d’alabastre policromat que avui podem admirar al Museu de la Catedral. Aquesta és l’autèntica pièce de resistance del culte de l’emperador, la seva expressió visual més paradigmàtica i definitiva. I és per aquesta raó que presideix la capella ininterrompudament des del 1345 fins a finals del segle XIX. Hi ha arguments més sòlids que permeten defensar que la de Girona és una original representació de Sant Carlemany.
En primer lloc, hi ha les particularitats iconogràfiques, com és el cas de l’heràldica catalano-aragonesa, que converteixen la imatge gironina en un autèntic unicum en el terreny de les representacions carolines.
La cadira episcopal
L’anomenada “cadira de Carlemany” és un seient episcopal, situat darrere l’altar major de la Catedral, en un lloc enlairat damunt un tram d’escales. Es tracta d’un setial de marbre dels Pirineus obra del segle XI, d’estructura cúbica, i que procedeix de l’antic temple romànic. El respatller i els braços presenten formes arrodonides, decorats amb poms de formes còniques invertides.
Amb aquesta obra d’art es relaciona una altra llegenda en la qual apareix l’emperador franc. Diuen que quan una parella s’hi asseu junta, abans d’un any es casaran. Però si s’hi asseu un home sol, mai no es casarà. Per això aquesta és la cadira del Bisbe i antigament hi feien asseure els seminaristes. Així segur que podrien arribar a ser capellans.
Clau de la volta del segon tram
de la inmensa nau gòtica
El personatge representat llueix una llarga barba, cenyeix mitra i corona i sosté amb la mà dreta un llarg ceptre reial i amb l’esquerra, l’esfera terrestre. Du una túnica daurada i un ampli mantó cordat al pit amb una sivella.
A l’hora de concebre una nova imatge de Carlemany a la catedral gironina, els seus creadors abandonen la fórmula seguida fins aquell moment, inspirada en les representacions dels monarques catalano-aragonesos, i opten per recrear el model iconogràfic de moda a la França dels Valois.
La torre de Carlemany
Com a record de l’antiga catedral romànica, de la qual queda poca arquitectura en peu, resta una de les seves torres. Aquesta, actualment buida, funciona com a contrafort que, juntament amb els creats de nou a la catedral gòtica, permet sostenir la gran volta de la nau única sense haver de col·locar columnes a l’interior del temple.
És de formes senzilles, recordant altres torres de temples catalans de període romànic, destacant jocs cromàtics realitzats amb ús de pedres de diversos colors, com les faixes dentades de pedra negra o els grans blocs de pedra sorrenca, probablement d’algun edifici romà.
El seu aspecte imponent i l’antiguitat l’han fet anomenar Torre de Carlemany, utilitzant el nom de l’emperador, com en altres elements de la Catedral, per marcar la importància d’un llegat històric de gran valor.
